Menystenir la gent

Poc a poc van aconseguint esmorteir la veu del carrer. Els tres grans partits independentistes i els seus entorns opinatius viuen en el seu combat diari per les engrunes de l'autonomisme. Ningú no se salva. La ràbia, la impotència de no tenir on agafar-te és brutal. El pitjor de tot és la manera en la qual menystenen el vot de la gent. El vot heroic del Primer d'Octubre i el vot cada vegada que ens posen una urna al davant. Fins i tot els pocs que (realistes) continuen assenyalant la desobediència civil massiva com a única estratègia de lluita amb alguna possibilitat d'èxit, passant per damunt del mandat del Primer d'Octubre de manera olímpica. L'argument: no hem tingut força per implementar-lo ni ha estat reconegut a nivell internacional. La segona part és de riure: no l'hem mantingut ni nosaltres mateixos contra el 155 i en canvi ho havien de fer altres estats. La primera no treu cap virtualitat al Primer d'Octubre. La República espanyola o la francesa a l'exili van ser legítimes, tot i que el franquisme i Vichy mantinguessin el control efectiu del territori. Negar el mandat del Primer d'Octubre significa també avalar les tàctiques repressives del feixisme constitucional del 78, començant per la violència policial contra els votants. Però el menyspreu al vot de la gent val també per a altres eleccions: què és, sinó, que tots partits i els seus entorns repeteixin el mantra unionista que mai hem superat el cinquanta per cent dels vots en unes eleccions (ignorant el 50,15% a les darreres europees!): clar, caldria acceptar el mandat rebut i fer-hi alguna cosa. I això no, que és massa arriscat.