I el pla per a quan arribem al 60%?

Sóc dels qui crec que fins ara només s'ha avançat a base de calendaris amb objectius clars i tangibles i de confrontació amb el feixisme constitucional del 78. I que l'única manera d'arribar al 60% del suport a l'opció independentista és anant cap a endavant amb nous objectius clars i calendaritzats i no reculant sense descans davant la repressió. Però com que el meu punt de vista és clarament minoritari dins de l'independentisme, estic disposat a analitzar alternatives per a allargar el procés a base de contemporitzar amb els maltractadors (això sí, les estones que alguns d'ells ens necessitin pels seus interessos personals i electorals). La fe s'ha acabat. Cal parlar clar d'una vegada. Atès que hem abandonat la confrontació directa i anirem acatant ordres, ja som en disposició de poder explicar quins són els plans a llarg termini. I de tota la retòrica de l'hem d'esperar perquè encara no en som prous i tampoc no tenim cap mandat legítim, em grinyola particularment una cosa. Que mai s'explica quina diferència hi ha entre fer la independència amb el que ja hem assolit ara, és a dir, amb el 50,15% dels vots a candidatures independentistes de les europees del 26 de maig de 2019, i fer-ho quan sigui (a la propera generació) que s'assoleixi el 60%. L'Estat espanyol del feixisme constitucional del 78 ja ens ha dit per activa i per passiva que la unitat d'Espanya no es vota. Que és exactament igual quants siguem. No pensa afrontar el problema de relació a través de l'acord, sinó imposant la seva força estatal i demogràfica (com ha fet Castella des del segle XV, vaja). Això vol dir que quan siguem el 60% caldrà operar un trencament revolucionari. Davant del qual l'Estat oposarà exactament els mateixos mitjans de força que ara, amb el 50,15%. Com ho farem aleshores?