El matí ens porta sorpresa, en Porc Llardós i la Gran d’Espanya creuen davant nostre a mig matí completament sols. Sorpresa! Ulleres de sol, barret i mascareta negra, però sense punyetes. Vestit fresc G. Esp., P. Llar., el seu banyador d’estrelles de mar (de mar, eh, que consti, no republicanes, sobretot) blanques sobre fons verd maragda, camisa blava (com, no!). Li agrada molt aquell banyador, perquè hi repeteix cada dia. Us posaria aquí el vídeo mentre travessen parsimoniosos davant la meva gandula, però prefereixo no anar a presó. Les seves passes es perden en direcció al port esportiu. Potser han quedat amb algú per fer l’aperitiu al Club Nàutic de Maco-garu, potser els han convidat a fer un passeig en barca. Ens preguntem com és que a la hora H necessiten una tropa de quatre fornits servidors d’Espanya escrutant-los l’entorn (a excepció de nosaltres) de manera permanent i, en canvi, aquell matí, ja viuen en un país amic on tothom els estima, el país que l’avi de P. Llar., mestre destinat a Catalunya, va aprendre a estimar des del republicanisme nacionalista que va inculcar al seus fills. A la tarda, a l’hora H, el grup representa la mateixa estampa de sempre: travessen la passarel·la de fusta que els separa del passeig, trien el lloc indicat per prendre el sol i retirada de la tropa a un segon terme, des del qual parlar de la play amb els presents i pel mòbil amb els absents. Tot amb la mínima discreció possible. Sensació de perill imminent, vaja. Per això, aquell dia els segurates de P. Llar. i G. Esp. fan una nova passa endavant per reforçar la seva seguretat: anunciar a bombo i plateret (la informació m’arriba sense ni moure’m de la gandula) que pensen venir cada dia a la mateixa hora. És legítim dubtar si, efectivament, no hi ha mitja neurona o just el contrari: volen que hi hagi tangana per justificar el sou i la seva presència ocupant entre nosaltres.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada