De com han abandonat la batalla de la legitimitat

Escoltar el noranta per cent dels indepes a les tertúlies fa feredat. El nivell de desorientació i de compra dels conceptes a l'adversari és brutal. Si en algun àmbit hem perdut és en el del debat. Dijous el "Polònia" va ser substituït per una entrevista al president Puigdemont i un debat d'europarlamentaris en el qual l'èxtasi etílic del diputat de l'extinta Ciutadans va resultar espectacular. Tot el marc del debat va girar al voltant de la legalitat espanyola. Si es va vulnerar i això justifica tota la repressió del món mundial o no. Llei, llei, llei. Ni en un sol moment ningú va qüestionar la legitimitat de les lleis i institucions espanyoles (començant per l'aparell judicial) a Catalunya. A veure, una cosa. Aquí, el 27 de setembre de 2015, fa més de quatre anys (!!!), una majoria política va votar (ep, votar, que és sagrat), que no es considerava vinculada per la legalitat espanyola i que en divuit mesos volia constituir una República independent. Això vol dir, ras i curt, que l'aparell estatal a Catalunya no té des d'aleshores legitimitat democràtica. És aquesta l'arrel de tot. No es pot imposar a la majoria política del poble català una legalitat que aquest ha rebutjat a les urnes. I no només el 27 de setembre de 2015, sinó també el Primer d'Octubre i el 21 de desembre de 2017. Som en 2020 i, retornats a l'autonomisme, parlem com si la legalitat espanyola fos legítima a Catalunya: que pugui ser imposada per la força no vol dir que sigui legítima.