Els mossos, aquell matí de dilluns

Aquell matí de dilluns, el conseller Rull va girar el cap, va aixecar la vista per sobre del retrat familiar i la figura de Tintín del seu despatx i, mirant per damunt les seves ulleres, va veure entrar de sobte dos mossos d'alt rang. Li costà reconèixer que eren un comissari i un intendent. A aquella hora la mateixa escena es reproduïa a totes conselleries. Després d'uns segons d'incertesa (la mateixa, insuportable, de tot aquell tens cap de setmana), els dos homes, a l'uníson, mentre ell fa el gest d'aixecar-se de la cadira per escoltar-los amb més solemnitat, es quadren i parlen de cop: "A les seves ordres, conseller. Pel Parlament que representa el poble de Catalunya", mentre es toquen el front amb els dits estirats en la clàssica salutació marcial. A la mateixa hora, els Grups Especials d'Intervenció dels mossos entren per sorpresa, de manera fulminant, armats fins les dents, sense deixar cap possibilitat de resposta, a la Delegació del Govern espanyol al carrer Mallorca de Barcelona, on enxampen el delegat Millo sortint del lavabo... Un dispositiu especial atura el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dins el seu cotxe oficial, sortint de la ronda litoral; el fiscal en cap no té ni temps de sortir de casa. En pocs minuts, helicòpters dels mossos porten els tres subdelegats detinguts també sense oposició a Lleida, Girona i Tarragona. Tots són enviats en pocs minuts al complex Egara, a l'espera de comparèixer davant les noves autoritats judicials de la República. Naturalment, res de tot això va succeir en realitat, ni aquest era precisament l'operatiu preparat pel major Trapero per a la tarda del 27 d'octubre de 2017. I el més curiós és que si hagués estat així, segurament la condemna que rebrà hauria estat molt semblant.