El feixisme judicial més descarnat

La ultradreta a banda i banda. Vox acusa, sigui des de l'acusació particular (encara que aquí ja ni cal), sigui des de la fiscalia. Aquestes primeres hores de judici al major Josep Lluís Trapero han donat molt de sí. Sobretot, per tornar a comprovar com la unitat d'Espanya passa per sobre de tot. Fins i tot dels fidels servidors d'Espanya. De la mateixa manera que calia deixar ben clar a qualsevol membre del Govern o de la mesa del Parlament quin és el pa que s'hi donarà si algú s'atreveix a tornar-hi, també calia fer-ho al Cos de Mossos d'Esquadra. Qui no mantingui en el futur una actitud rotundament combativa contra la recuperació de la sobirania catalana, en pagarà personalment les conseqüències amb l'entrada a presó. I ja és ben kafkià que un home tan fidel a Espanya com el major hagi de fer de boc expiatori. Cal assentar un precedent dolorós i punyent. Caigui qui caigui. Encara que sigui dels seus. Mateu-los tots, que Déu ja destriarà els seus. Però l'altre element potser més espectacular fins ara es produïa al poc de començar, quan el fiscal Carballo (el de la Tamara i l'Adri), com sempre, talment com si fos a la barra del bar, intentava desacreditar Jordi Sánchez com a interlocutor dels mossos el 20 de setembre, davant el Departament d'Economia. El seu matonisme feia autèntica por. En la primera escena, presentava les crides del president de l'Assemblea a la participació a la protesta com quelcom execrable: la criminalització del dret de manifestació, pròpia d'Estats autoritaris d'altres èpoques, abasta nivells impensables. En la segona, preguntant al major Trapero si coneixia determinades declaracions de Jordi Sánchez, realitzades en exercici de la seva llibertat d'expressió. A veure, en quina mentalitat feixista hi cap que el responsable de la policia d'un país democràtic hagi d'estar escrutant les declaracions dels líders socials. Realment, vivim sota el feixisme judicial més descarnat. També per això alguns continuem tenint pressa.