La lògica complexa dels Comuns

Reconec que vaig agafar a mitges l'entrevista d'aquest dimecres del diputat comuner Jaume Asens a Can Grasset. Em va semblar que es va dedicar, principalment, a rebaixar expectatives. Conscients que ben aviat la gent començarà a fiscalitzar quina és la seva aportació concreta al nou "Gobierno" espanyol, es tracta de treure's les puces de sobre i guanyar temps. Mereixen cent dies, sí. Després, els preguntarem pels CIE, les concertines, els desnonaments i el dret a l'autodeterminació. I per què es pot aconseguir de la dreta catalana gravar l'IRPF a partir dels noranta mil euros d'ingressos aquí i en canvi de l'"esquerra espanyola" només a partir dels cent-trenta mil allà. Com a mínim curiós. Ara, tanta i tanta prevenció sobre les dificultats que els esperen per fer polítiques reals va acabar resultant sorprenent. Si la dreta té el control blindat de la majoria dels instruments de l'Estat, de la mà dels poders econòmics i mediàtics i per això no podem esperar gaire del proper "Gobierno", potser és perquè és irreformable (a millor). Que és exactament el que venim dient els independentistes des de l'amputació de l'Estatutet fa deu anys! Ara, per a lògica complexa, la del moment en què Asens explica que ells vehicularan la seva posició dins la mesa de diàleg a través de la part catalana: formen part del Govern espanyol i són radicalment oposició al català, però parlaran a través d'ell. Tot per a no incomodar Pedrogan. Comencem bé. Amb aquestes bases, l'èxit sembla segur.