Dia 4: Som la sorra que els embruta el cotxe

Tal i com havien anunciat els responsables de la seguretat que tu i jo paguem, les vacances de Porc Llardós i Gran Espanya continuen coincidint puntualment a la hora H amb nosaltres. Avui són quatre nois joves, la meitat d’ells, vestits de carrer. S’avorreixen sobiranament sobre la sorra a deu metres a les nou. La de la trena llarga ha portat una tovallola petita, que posa a terra per no embrutar-se els pantalons skinny. En acabar el servei deu tenir compromís. A les onze tenim la parelleta. Es repeteix l’escena habitual, perquè no canvien ni un sol element per seguretat. Tot just col·locades les cadires, G. Esp. normalment té pressa per entrar a l’aigua. Es desprèn del vestit crema de fil lleuger i es dirigeix a tastar l’aigua càlida de tarda. En P. Llar. en canvi, requereix un temps d’adaptació al medi. Roman amb la seva camisa blava durant uns quants minuts. Contempla una estona abstret l’esprai de marca taronja de crema solar. De vegades, fa passar amb el dit la pantalla del mòbil, esperant una medalla olímpica espanyola que s’esmuny. És només quan G. Esp. porta una estona a l’aigua que ell, lentament, es despulla de la seva camisa, es treu el barret i avança a poc a poc fins a la primera onada. P. Llar. està catxes. Es diria que ha visitat el gimnàs unes quantes vegades entre sentència i sentència. Arribats a aquest punt us posaria el vídeo gravat des de la meva gandula on Porc Llardós emergeix a poc a poc de les aigües com si fos una noia Bond, però als compassos de la “Marxa Imperial” de la “Guerra de les Galàxies”, però no ho faré per no acabar malament. Ben segur que ja l’esteu visualitzant. He de marxar abans d’hora. Ho faig just quan es produeix el relleu de la guàrdia. Uns han pres el gelat i els altres hi van. M’espero just al principi de la passarel·la de fusta espolsant-me les xancles el temps suficient perquè els dos que marxen passin davant meu i em situo just al seu darrera. Un és alt com un sant-pau i l’altre porta tatuat tot el braç: avui encara passarien desapercebuts si no fos perquè ningú es queda en texans durant hores a la platja ni hi porta bambes de vestir sense mitjons. Abans de seure a la terrassa de la gelateria encara els escolto queixar-se que la sorra acumulada als peus els embrutarà el terra dels seus flamants vehicles públics. Som la sorra que els embruta el cotxe.