Dia 2: Plouen plaques

El nostre retrobament matinal amb l’encarregat dels tendals i el seu ajudant ens confirma la dada. Són secretes. Altres anys ja hi han tingut l’experiència amb un conegut personatge. La llei i la platja és igual per a tothom però si és per defensar Espanya a l’ombra es veu que sí que es poden expropiar temporalment tendals i gandules alienes pel morro, sense pagar res. La tropa arriba puntualment a la hora H. Des de la nostra posició de relax estiuenc, un gir de coll a l’esquerra ho confirma aviat. Un home i una dona. Amb pantalons llargs, palplantats, mirant la sorra. O són obsessos sexuals o policies. Potser les dues coses. Els bíceps inversament proporcionals a la discreció. El tenyit de negre, fosc com ells. Aquesta vegada okupen amb visos de legalitat: quan van a identificar-se com a servidors d’Espanya, els cauen a la sorra unes quantes targetes (gràcies a la distància, no puc veure de què, però compto que de Mercadona i El Corte Inglés, segur; millor no saber-ho). L’encarregat els prepara la parada perquè s’hi puguin estar el parell d’hores habitual. Qui serà el seu protegit? I aleshores mirem el nostre voltant i allà hi són. Són ells? De debò? No hi ha dubte. Sí. Són ells. El Porc Llardós i la Gran d’Espanya (en endavant, alternativament, també m’hi referiré com a P. Llar. i G. Esp.). Usen bones cadires de platja, amb els colors de l’Espanyol. Ella s’hi ha posat de cara al sol, ell, més tangencial, com per dissimular. Un parell d’hores més tard, quan fem un vol al vespre pel passeig de Maco-garu veiem com marxen de la platja. Porc Llardós, com qui mana, va al davant. La seva tropa l’envolta pel darrera. Algun professional a la sala? No sembla una estratègia de protecció molt professional: si volgués podria fer veure que m’hi vull creuar i arribar a un metre de distància. Amb un tortell de nata a la mà, naturalment.