Llei sense ànima

L'alcalde de Madrid, Martínez Almeida, a rebuf de la famosa intervenció de Pablo Casado al Congreso espanyol tractant d'igual a igual la República de 1931 i el franquisme, ha admès que no es podien comparar, però ha posat de relleu que el franquisme també tenia un "ordenament jurídic". És la derivada lògica de quatre anys de repetició insistint en un sol concepte: contra l'exercici dels drets fonamentals (com ara el d'autodeterminació), compliment de la llei, compliment de la llei i compliment de la llei. El de la legalitat com a únic referent s'ha convertit en una eina omnipresent al debat públic, que el feixisme constitucional 78 ha fet prevaldre de manera hàbil i del tot general. T'has saltat la llei i punt. 

Deixo de banda el fet que en realitat es refereixen a la interpretació que jo faig de la llei per a aplicar-te un "lawfare" de manual. Ara em refereixo només al fet que un veritable estat de dret democràtic, el que se suposa que avalen les democràcies liberals de la Unió Europea, té el respecte a la llei com un element essencial, però acompanyat d'una condició que a l'espanyolisme sempre se li oblida: la base democràtica. Una llei no pot obligar, no té legitimitat democràtica per invocar en la seva defensa la força de l'estat, quan la majoria de la comunitat política la rebutja. És exactament el cas de la llei espanyola a Catalunya. És il·legítima perquè, per exemple, un 52% dels catalans va votar fa uns mesos per trencar-la.