La Bosch prefereix el país d'Abascal

L'escriptora Lolita Bosch es llançava aquesta setmana a tomba oberta a la prèdica del seu abandonament de l'independentisme, amb el comprensible ressò a les xarxes. L'article descrivia la seva caiguda del cavall com a conseqüència de la lectura exhaustiva de la producció opinativa del president Torra al llarg de la seva trajectòria com a activista cultural. Diu que menystenim els espanyols i que així no, de cap manera. Resulta complex d'entendre la capacitat del nacionalisme espanyol per a la unidireccionalitat. En el país de l'"aporellisme", on una majoria social clara considera que està justificat atonyinar, empresonar i exiliar els seus adversaris nacionals, considerar que és l'independentisme qui rebutja el diferent és francament al·lucinant. Però encara hi ha un parell d'arguments que em venen al cap i em resisteixo a expressar. La defensa de la llengua i la cultura catalana per part del Torra pre-polític professional pot haver estat més o menys encertada, però de debò que impulsa a abandonar el projecte d'una República catalana inclusiva que és l'ampliament majoritari al nostre país? Hi ha a la Catalunya d'un futur més o menys immediat la possibilitat que el vicepresident del Govern o el ministre de l'Interior siguin declaradament feixistes? Cal abandonar la idea d'una Catalunya independent per abraçar l'Espanya monàrquica hereva del feixisme on ara manen els jutges ultres i governaran els d'Abascal d'aquí uns anys? La República catalana que volem els independentistes de manera aclaparadora ja la tenim: és la que retrata aquest estudi de la Comissió Europea acabat de publicar per la premsa alemanya en base a un estudi sobre els habituals eurobaròmetres i el vot a les eleccions europees de maig de 2019. Però la Bosch prefereix quedar-se al país del "lawfare" que governarà Abascal. Que tingui (tinguem) sort tots plegats.